DAVANT FOC? FUSTA O ACER ?

L'altre dia a la universitat, vaig quedar bocabadat quan el professor d'elements contrsuctius ens va plantejar aquesta pregunta, a simple vista evident però amb trampa.
Tots els alumnes convençuts varem respondre que davant el foc es comportaria millor l'acer que la fusta, ja que aquesta última és combustible, en canvi l'acer no.
Hem d'entendre que un material que es comporti be davant el foc significa el que més temps tarda a perdre les seves propietats físiques i mecàniques i que pertant permet la fugida de les persones que hi pugui haver dins el recinte afectat.
Bé aclarit aquest punt, he de dir que estavem tots equivocats, es comporta molt millor davant el foc la fusta que l'acer. I vos demanareu ¿perquè?
Ido molt sencill, l'acer en arribar a un cert punt de calor, passa de tenir una consistència sòlida a ser un material extremadament elàstic, cosa que provoca unes deformacions irreversibles (per fer-se una idea, passa a ser una espècie de "xiclet" i per tant, tota l'edificació és derrumba a l'instant.
En canvi la fusta, es veritat que és combustible, però aquest procès és més lent que el de l'acer, ja que encara que la fusta es cremi, es transforma en carbó, que encara que és més fràgil, segueix tinguent una solidesa i per tant conservaria part de les seves propietats mecàniques.
Per tant si ho analitzes detingudament et dones compte de que realment davant el foc millor fusta que acer

Fracàs Escolar

Aquests darrers dies als diaris tornen a difondre més estadístiques sobre el fracàs escolar. Hi ha molta gent que ho atribueix a la política i als canvis i lleis que fan, en canvi, jo sóc partidari d'una altre causa del fracàs, i per això escric sobre aquest tema a un blog propiament de tecnologia i ciència.

La meva opinió és que al segle XVI ò XVII es comença a fer ciència per aprendrer i descobrir coses noves. Es feien expreiments al carrer perquè tothom i reflexionàs o almenys els en cusriosis i maldament poca gent sabès que eren la física o les matemàtiques no tenien res més que fer i a més era un món nou per descobrir.

Desde fa unes decades la ciència s'usa en benefici d'una empresa o d'un país, donant pas a la ciència privada. De cada cop és més difícil aprendre com funcionen els aprells que es desevolupen en empreses del sector privat, per dues raons, pel secretisme que guarden i perquè ara ja no valen dues lleis físiques per fer un avenç, sinó que actualment els avenços tecnològics són tals que es necessiten equips costosos i molts d'experts.

I com a conseqüència directe de la privatització de la ciència, els joves de fa ja uns quants anys passen el temps no llegint llibres de física o assistint a conferències de astronomía sino que passen les hores del dia a dia davant els millors avenços tecnològics sense sabre que per crear-los s'han realitzat milers de estudis i problemes de física, informàtica i en molts altres camps de la ciència.

En resum els joves d'avui en dia som uns ignorants que a més hem perdut tota la curisotat en les coses que ens envolten. I clar jo veig que a un nin que neix amb internet (bona eina de treball o vici perillós), o amb els moderns ordenadors desde videoconsoles a PC's fins a novedoses videocàmeres quan arriba a l'escola i el posen davant un llibre i una pissarra no es creu que el qu li ensnyen és la base teòrica bàsica que s'ha necessitat per desnvolupar auests aparells del segle XXII. I és evident que als nens els fa més gràcia llegir un catàleg sobre telvisions de plasma que no el libre del Quixot.
Per acabar s'ha de fer un canvi de punt de vista, fins ara l'educació va encaminada aprovar sigui el que sigui, però el que realment interessa es que el futurs unviersitaris relament se sentin atrets per millorar el que estoiden a fi de evolucinar enlloc d'aspirar a tenir un sou millor.

¿La realidad es un hecho o una verdad?

La ciencia intenta explicar la naturaleza mediante hipótesis, postulados, teorías...Pero realmente no se plantea por qué podemos llegar a estas conclusiones lógicas, pues no se encuentra a nuestro alcance preguntarnos el porqué de las cosas, sinó seguir las pautas que la naturaleza nos presenta y establecer que son asi y no de otro modo.Pero en cuanto no siguen un patrón nos quedamos a ciegas.
No deberiamos aprender la ciencia como una receta de los ingredientes que tiene la vida, sino inventar la nuestra propia.
No necesariamente lo que dice la física tiene que ser correcto,ya que depende de unos parámetros clásicos e invariables, pero no se comporta todo igual y siempre se ha supuesto que el objeto es ideal u otras cosas.

DEPENDE DE NOSOTROS CAMBIAR LA REALIDAD, modelándose esta a nosotros y no alrevés.

Energia ??

Desde que se descubrió el fenómeno de la electridicad la humanidad se ha centrado en estudiarla, analizar su comportamiento ante múltiples materiales ( resistencias, aislantes, conductores, semiconductores, incluso superconductores ), sus reacciones en su entorno ( campo eléctrico, campo magnético ... ). En resumen, la civilización de hoy día se basa en la electricidad para casi todo : comunicación, mantenimiento de alimentos, seguridad, ocio, trabajo ... ; y muchas ciencias de hoy dia se centran en mejorar las prestaciones de los aparatos que la utilizan, en buscar metodos más ecológicos para obtenerla, etc.

Dado su éxito uno puede pensar que ya está todo resuelto, la electricidad es la base de todo, y es irremplazable ...

¿ Es irremplazable ?

¿ Y si nos equivocamos ?¿ Y si la electricidad realmente fuese la edad de piedra comparandola con otra clase de energía ? Nos daría igual, porque con la electricidad ya es suficiente.

Con esta pregunta no quiero menospreciarla ( yo mismo estudio Ingenieria Industrial especializada en Electrónica ), pero quiero dar otro punto de vista.
Tampoco propongo ninguna otra fuente de energía, ya que peco de ignorancia, pero me gustaria abrir una especie de debate en este blog de cientificos para ver las consecuencias de este pensamiento.

Mi pregunta es: Si nos olvidasemos de la electricidad, ¿ qué clase de energía podriamos conseguir ? ¿ Podríamos llegar tan lejos como con ella ?

Me encantaría leer sus ideas, ya que todas y cada una de ellas pueden cambiar el futuro.