FACTOR DE SEGURETAT

M'agradari fer una observació a l'últim article que vaig publicar.
En aquell deia que les nostres generacions passades sobredimensionaven els elements constructius i és cert. Ara nosaltres d'aixó tampoc ens libram, encara que per causes diferents compartim un mateix objectiu: mantenir l'edificació en un estat adequat i segur.
Bé ido, antigament com hem explicat, es feia tot més gros per assegurar un correcte comportament del material (cal destacar que no hi havia assaigs de materials) bé ido nosaltres feim algo parescut, al que anomenam Factor de Seguretat, que normalment té un valor de 3.
és a dir, si una paret per aguantar ha de fer 10 cm, nosaltres la feim de 30, per tant tambe sobredimensionam, pero passam de 10 a 30, no a 1m com antigament, i aixo passa en tots els elements constructius.
De fet en el sòl on es recolza la nostra edificació, hi ha una càrrega màxima que pot soportar per unitat de superficie (el que anomenam tensió de rotura o de enfonsament) i posant per exemple que es 3 doncs nosaltres com a màxim podrem carregar-lo 1.
Aquesta és una manera de garantitzar l'estabilitat de l'edificació.
Cal donar-se compte que de totes maneres un factor de seguretat de 3, és molt i molt elevat, ara pareix res pero a l'hora de l'execució de l'obra significa un increment molt important de material pero és necessari per garantir la seguretat i cumplir la llei.

ANTIGAMENT ES CONTRUIA MILLOR QUE ARA??

Aquesta és una afirmació que molta gent té aceptada i va transmitint al seu voltant, i no saben que és falsa. Normalment aquest tipus de personatge sol ser algú que no sap ni de que està fet el formigó i molt menys de com és una edificació i per tant no hauria de jutjar alló que no coneix.
Faig aquest escrit perque ja que jo som estudiant de Arquitectura Tècnica estic cansat de sentir aquesta frase per una banda i per altre.
Per començar antiguament feien les coses amb els anomenats sistemes prova-error, és a dir, provaven, anava be ido a partir d'ara tot aixi. És a dir, no tenien sistemes de càlculs i els projectes d'obra es limitaven a uns quants planos sense escala i no tots en tenien.
I la pregunta és, i com s'aguanten aquestes edificacions fora càlculs?
Ido molt senzill, aquesta gent que no disposava de res mes per contruir en la seva época, sobredimensionaven els elements constructius, per aixó podem veure parets de càrrega de 1 metre d'amplada, quan ara la gruixa sol ser de 20 a 30 cm.
Per tant, el sistema usat en el passat era un sistema ineficient, construien amb més material del necessari i per tant estaven limitant l'espai útil.
Per aquest motiu és un gran error dir que antigament es construia millor que ara, actualment tenim el CTE (còdig tècnic d'edificació) que regula les edificacions, cada dia s'innova en materials i en sistemes constructius, per tant cal no donar-li tanta importància a aquella época que encara que tenen el seu mèrit no mereixen auquest renombrament, ja que no sabien gaire el que feien i aixo no és construir bé.
Arabé jo no xerr de la gent que actualment construeix al mínim amb unes qualitats altament deficients, per aquest tipus de personatges val més que en lloc de construir ells ho deixassin en mans dels nostres avantpassats o parents de generacions anteriors.
També cal remarcar que aquell ús sobredimensionat de les coses també tenia el seu benefici pero a pregunta és: valia la pena?
és veritat que amb una paret de pedra de 1 metre la cada quedava molt ben aïllada però la superfici útil que es perdia era molt grossa.
Però be que cadascú ho enraoni i pensi el que trobi, m'agradaria veure opinions d'algun lector i també estic obert a propostes per parlar en futurs articles.

LA FILOSOFIA DE LA VERDAD

No hay nada fuera de la realidad y si es asi,no hay nada abstracto. Es posible que la verdad de esta proposición dependa de la verdad. Puedo afirmar que lo escrito es correcto, es tan innegable como 1+1=2...No lo puedo afirmar ni negar ya que las matemáticas como todo lo que está relacionado al hombre, ha sido creado por él y por tanto no tiene nada que ver con la realidad que lo rodea, pues las matematicas cuando son ciertas no tienen nada que ver con la realidad y cuando no lo son se parecen mucho. Esto indica que la realidad esta ordenada porque nosotros queremso que lo estés.Así pues no es el loco una persona que sueña en cosas que para los demas son imposibles, pero puede ser que esta persona esté más cerca de la verdad que ninguna otra persona pues ve la sencilleza de la naturaleza en toda su envergadura; no necesita entender nada porque sabe que forma parte del todo y así puede controlar su locura que para los demás será algo sin sentido pero no es cierto que los demás tampoco entienden la verdad absoluta...