M'agradari fer una observació a l'últim article que vaig publicar.
En aquell deia que les nostres generacions passades sobredimensionaven els elements constructius i és cert. Ara nosaltres d'aixó tampoc ens libram, encara que per causes diferents compartim un mateix objectiu: mantenir l'edificació en un estat adequat i segur.
Bé ido, antigament com hem explicat, es feia tot més gros per assegurar un correcte comportament del material (cal destacar que no hi havia assaigs de materials) bé ido nosaltres feim algo parescut, al que anomenam Factor de Seguretat, que normalment té un valor de 3.
és a dir, si una paret per aguantar ha de fer 10 cm, nosaltres la feim de 30, per tant tambe sobredimensionam, pero passam de 10 a 30, no a 1m com antigament, i aixo passa en tots els elements constructius.
De fet en el sòl on es recolza la nostra edificació, hi ha una càrrega màxima que pot soportar per unitat de superficie (el que anomenam tensió de rotura o de enfonsament) i posant per exemple que es 3 doncs nosaltres com a màxim podrem carregar-lo 1.
Aquesta és una manera de garantitzar l'estabilitat de l'edificació.
Cal donar-se compte que de totes maneres un factor de seguretat de 3, és molt i molt elevat, ara pareix res pero a l'hora de l'execució de l'obra significa un increment molt important de material pero és necessari per garantir la seguretat i cumplir la llei.
FACTOR DE SEGURETAT
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario